Filmfestival Premio Lessinia
Award competition for movies and short films about: “Life, history and tradition in the Mountains”.
Filmfestival / Press review:
N pest a "ći co cunta" de Valentina Kastlunger (da "Usc di Ladins")
"N’opera corajosa de na mendranza che vir bun süa identité y che ti dà n messaje sterch ai jogn. Jogn che sona musiga moderna zënza ne desmentié sües raîsc antiches. Le lingaz de mendranza che ai baia ne vëgn nia conscidré n idiom da museum, mo é plëgn de vitalité, frësch y sinzier..."
Chësta é na pert dl iudize y dla motivaziun dla iuria che ti à assegnè a "ći co cunta" le pest dl Curatorium Cimbricum Veronense sciöche miu film che documentëia y valorisëia le lingaz y la cultura dles mendranzes etniches y linguistiches che vir tla munt. La iuria - metüda adöm danter ater da regisć y critics cinematografics - y i organisadus dl festival à laldè implü la freschëza dl film y la bravöra di aturs protagonisć. Al ti à fat morvëia che aturs nia de mistier àis salpü da rezité cun tan de naturalëza y bravöra.
Le pest ti é gnü assegnè a Valentina Kastlunger en ocajiun dl Film Festival Lessinia. Chësc é n concurs internazional de films che à sciöche tematica le raport dla porsona cun la munt y vëgn metü a jì vigni ann a Cerro Veronese, dlungia Verona.
La XII ediziun da chëst ann à dediché na seziun ai films de mendranza. En chësta ocajiun él gnü organisé inće na mësa torona söla importanza dl video por la valorisaziun y suravivanza di lingac de mendranza. Pro la mësa torona êl rapresentanc di ladins, di cimbri, di walser y di provenzals. Al é gnü alzè fora la gran importanza di mesi de comunicaziun moderns por le mantignimënt de n lingaz de mendranza. Sciöche n bun ejëmpl él gnü baié dla RAI Tv Ladina che grantësc na presënza importanta di ladins tl radio y tla televijiun. Al é gnü presentè spo l’ativité dl Istitut Ladin "Micurà de Rü" y an à a aprijé che propri cun la produziun de "ći co cunta" àl dè na sbürla por realisé na fiction por ladin che desmostra ch’an po adorè so lingaz dla uma inće te espresciuns artistiches modernes y che ti röia plü pormez ai jogn. Thomas Prader de Confemili (confederaziun europeica dles mendranzes linguistiches) à splighé che la Cherta Europeica por i lingac de mendranza y la lege 482 dij che le sorvisc publich dla radio y televijiun à da se cruzié dla sconanza dles mendranzes linguistiches, te Südtirol vëgn chësc bele garantì cun le statut d’autonomia. Le rapresentant di walser dla Val d’Aosta à sotligné che tla realisaziun de n program televisif él dangora da tignì cunt dl contignü, an dess mostrè la realté y nia tomè tl folclorism y te banalitês.
Tratan l’edema dl festival él gnü mostrè 30 films, selezionà danter i 70 menas ite. Al ê dantadöt documentars franzeji, ingleji, todësc y talians che baiâ dl raport dla porsona cun la munt. Le film "Bezad’s last journey" dl regist irlandesc John Murray à davagné le pest "Cerro d’Oro". Al ti va do al iade sfadius de 500 km por rové d’isté söles pastöres de öna dles püces popolaziun de nomads dl Iran .
Le secundo pest "Cerro d’Argento" ti é jü al film "La luce dentro. Storia di Armando" dl regist de documentars storics Remo Schellino. Al é n portrait de Armando ch’é stè te vera tla Ruscia y spo te n ćiamp de conzentramënt tla Germania. Sëgn vìrel da su te na picia ćiasa amesa le bosch.
Danter les fiction él stè le todësch Werner Asam ch’à ciafè le pest dla iuria por "Der Judas von Tirol" tut sö tla Val de Puster y tla Val Aurina y ambientè tl 1810 tratan l’ocupaziun dles trupes franzejes y bavarejes.
L’ater pest é spo gnü dè a "ći co cunta" cun tröc complimënć a döt le grup de jogn che à portè pro al bun garatè de chësc film.
Le festival s’à stlüt jö cun na zerimonia de premiaziun solena y le conzert dl grup furlan Bràul Folc. Le diretur artistich dl festival Alessandro Anderloni à sotligné che le festival é chersciü de ann y ann por la cualité di films y la presënza internazionala y se la conforta bele ales proscimes ediziuns.
